Som així, no hi ha
manera...
Des de sempre
els internistes ens hem preguntat pel nostre futur, pel nostre paper en el
moment actual (en cada "moment actual"). Ho hem debatut a congressos,
a trobades de cap de serveis, davant de les cúpules polítiques. Alguns cops amb
ànim reivindicatiu, d'altres amb esperit optimista, quasi sempre amb
preocupació i cert aire de victimisme.
I ara ens ho
tornem a preguntar: quin és, i quin ha de ser el nostre paper davant dels reptes de la
medicina actual?
Som així.
La
confluència de diferents agents de canvi està dibuixant un escenari radicalment
diferent al tradicional en el que operava la Medicina Interna.
En primer
lloc, el segle XXI ens ha portat un augment exponencial de persones afectes de
patologies cròniques que ha impulsat programes específics per part de la OMS,
que progressivament s'han anat plasmant en programes nacionals per a l'atenció
dels pacients crònics. En segon lloc les polítiques sorgides arran de la crisi
econòmica mundial, que s'han encaminat a posar en discussió la sostenibilitat
de l'estat del benestar i la despesa en matèria sanitària (un dels seus pilars).
La societat que ens
envolta també ha canviat. La accessibilitat i l'experiència del pacient s'han
equiparat, en demanda, als resultats en salut clàssics, de manera que no és bon
metge només qui sap diagnosticar i curar, si no aquell que és accessible i
garanteix una bona experiència durant el periple del pacient, sigui quin sigui
el resultat final.
En aquest
context "la medicina" ha començat a canviar. Si el final del segle XX
ens va portar la medicina basada en l'evidència com a gran canvi conceptual en
la nostra manera d'entendre i exercir la professió, el segle XXI ens planteja
nous reptes. Moviments com el Right Care o Less is More, o iniciatives com
Choosing Wisely o Do not Do, o per no marxar de casa, les llistes Essencial
Salut, ens enfronten a noves maneres de pensar i actuar i, un cop més, la
Medicina Interna es veu en l'aventura d'adaptar-se i tornar a pujar al tren
(quan no tirar) del canvi.
S'acumulen
les preguntes que sorgeixen amb el nou escenari: Quin és el tipus de pacient
que més es pot beneficiar de les nostres atencions? Quin paper hem de jugar en
els programes d'atenció a la patologia crònica? Quin ha de ser el nostre rol a
la comunitat? Hem de seguir operant únicament en l'àmbit hospitalari o hem de
trencar les parets de l'hospital i interactuar en altres nivells de la sanitat?
Quin és el futur de les "subespecialitats" o
"superespecialitzacions" de la Medicina Interna? I així fins
l'infinit...
Tots els que
formem part de la Medicina Interna a Catalunya i a les Balears, emparats per la
nostra Societat Científica, tenim l'obligació d'obrir el debat. En tenim el
compromís amb la nostra especialitat, pels que ens la van ensenyar a estimar i
pels que volem que continuïn el camí després de nosaltres. Aquest blog neix
responent al neguit de molts de nosaltres de tenir una veu en la discussió, com
a altaveu del que pensem (que no ha de ser el mateix per a cada un de
nosaltres), i com a lloc de trobada per a la reflexió. Ens uneix l'amor a la
nostra especialitat, però sortosament vivim realitats diferents i tenim visions
diferents de què vol dir, i què ha de voler dir ser internista al segle XXI.
Aprofitem aquestes diferències per tal de construir una visió polièdrica del
que és i ha de ser la Medicina Interna a Catalunya. Participem en el
debat.
Fem sentir la
nostra veu.
Gianni Enrico Lucchetti - Consorci Hospitalari de Vic-
gelucchetti@chv.cat
@dr_lucchetti