dilluns, 11 de gener del 2016

Relación médico-paciente


El avance tecnológico-científico  de las últimas décadas en la medicina es como una ola de nuevo conocimiento que muchas veces nos sobrepasa y el hecho de estar actualizados implica horas de estudio y dedicación. No obstante, se hace indispensable que unido a la actualización de las ciencias y de la tecnología intervenga la mano del ARTE. Al  hablar de arte me refiero a la herramienta más importante del internista: la relación médico-paciente.

La relación médico-paciente constituye el equipo de trabajo del día a día de cualquier médico que vea y trate pacientes. Es el médico quien debe velar y hacerse responsable del éxito de esta relación y por lo tanto debe entrenarse para que ésta  llegue a dar óptimos resultados. El éxito de este binomio se basa en el arte de escuchar y atender a todo lo que se diga, cómo se dice y tener en cuenta lo que muchas veces no se comenta pero que el paciente deja dicho entre líneas para posteriormente retomarlo y evaluarlo en busca de un diagnóstico.

Es la exposición de la historia clínica y su análisis crítico lo que nos guiará en la aproximación diagnóstica y determinará las pruebas confirmatorias a programar; también nos dará una idea del ambiente personal, familiar y social del paciente. Dentro de esta serie de datos, nosotros los Médicos Internistas debemos saber tamizar lo conveniente y preciso para entender y comprender a ese paciente en particular afecto de una enfermedad.

Los cimientos que permitirán el éxito de esta relación son la empatía, la discreción, la prudencia y la sensatez.  Los Médicos Internistas estamos frente a pacientes crónicos, pluripatológicos y muchas veces sin diagnóstico, necesitados de nuestra ayuda y de las consideraciones económicas, sociales o étnicas. Las cuales bajo ningún concepto deben desviar o alterar nuestro juicio clínico.

La relación médico-paciente usa el diálogo con un fin diagnóstico y eventualmente curativo. Haciendo de la Medicina Interna  aquella parte de la medicina científica con mayor grado de ciencia, arte y humanidad. A veces los médicos olvidamos ver al paciente como un todo, cegados por los avances científicos y la obsesión de cuantificarlo todo, prevaleciendo el interés individual del médico sobre el interés del paciente. Sabemos que los protocolos clínicos y terapéuticos deben estar basados en la evidencia científica y en una continua evaluación. Sin embargo, debe existir un equilibrio entre los intereses médico-científicos y los del paciente. En todo caso hay que recordar que es el paciente el centro y objetivo de nuestra ciencia y arte. 

Por otro lado, también olvidamos que nuestra presencia, comprensión e incluso consuelo, con frecuencia tiene una enorme carga terapéutica, de alivio y muchas veces de esperanza. Todos estos valores son tan importantes como los científicos.

El curso de los avances científicos ha llevado a la creación de las subespecializaciones y a la fragmentación en parcelas de ese todo, único e indivisible que es el paciente. La Medicina Interna debe alzarse y representar la unidad de la Medicina.


Carlos Azuaje
Hospital de Cerdanya

Agrupació Europea de Cooperació Territorial

dimecres, 2 de desembre del 2015

Les Trobades de Caps de Serveis de Medicina Interna a Sau: una part (prou important) del passat, present i futur de la Medicina Interna a Catalunya i Balears

El març de 1992 va tenir lloc al parador de Sau la primera Trobada de Caps de Serveis de Medicina Interna dels hospitals comarcals de Catalunya. A la fotografia que teniu a sota d’aquestes ratlles, en escala de grisos, segurament hi podreu reconèixer estimats companys i col·legues, alguns ja jubilats o físicament traspassats.
L’any 1993 es va publicar a Medicina Clínica un article amb el títol “El futuro de los servicios de medicina interna de los hospitales comarcales de Cataluña: líneas estratégicas en el contexto de cambio en la Sanidad”, signat pels caps de Serveis que van participar en aquesta primera trobada (1). Aquest va ser un document important en diferents temes que tocava, i és remarcable que al final de l’article s’establissin ja les bases per a la futura Carrera Professional (CP), la qual encara trigaria bastants anys en arribar i consolidar-se als nostres Hospitals. El document concloïa: “Debe diferenciarse la CP de los cargos de mando, a éstos debe accederse temporalmente, para volver acto seguido a la CP; la CP debe ser horizontal, siempre asistencial y ligada a programas u objetivos; el transcurso de los años de ejercicio implica una dedicación creciente a enseñar, siempre con una parcela asistencial, y, por último, la retribución diferenciada a lo largo de la CP debe ir siempre vinculada a objetivos, ya sean asistenciales, docentes o de investigación.”  Deixem al lector que tregui les seves pròpies conclusions del que s’ha esdevingut en els 22 anys que ens separen d’aquests mots tan suggerents.



Entre l’any 1992 i el 2003 es van anar fent anualment i de forma interrompuda les Trobades de Sau, sempre organitzades per qui ha estat durant molts anys la seva ànima: en Joan Brugués, Cap del Servei de MI de l’Hospital de Vic. Aquestes trobades, a més de les que es feien també a Valls i amb menys freqüència també a Bellaterra, esdevingueren un fòrum de debat i de posada en comú d’experiències, permetent elaborar documents de consens, dos d’ells molt importants i publicats a Medicina Clínica els anys 1999 i 2005  (2, 3).
En el primer treball (2), liderat per Carles Orta, cap del Servei de Medicina de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès,  es consensuaren uns temps mitjans recomanables per a les consultes i exploracions complementàries de les especialitats mèdiques, a partir dels quals es poden dimensionar les plantilles de la divisió mèdica. L’article acaba amb el següent paràgraf, totalment vigent: “en todo caso, lo importante es generar una corriente de confianza de los gestores hacia la profesionalidad y capacidad de trabajo de los médicos, con el objetivo final compartido de realizar una asistencia de calidad, tanto en su aspecto técnico como en el de la relación humana”.



La fotografia que podeu veure a la part superior correspon a la Trobada del 2002. Aquesta i la del 2003 van ser importants fòrums de discussió a partir dels quals es va consensuar un nou document, signat per Miquel Torres, cap del servei de Medicina de l’Hospital de l’Esperit Sant, com a primer autor, sobre les Alternatives a l’Hospitalització convencional en Medicina Interna, aquesta vegada amb la participació també dels Caps de Servei dels grans Hospitals de Catalunya. Fou publicat finalment el 2005, també a Medicina Clínica (3).
Entre el 2004 i el 2009 es van deixar de fer les trobades, degut a diferents circumstàncies, una de les quals – i no la menor- la dificultat per trobar finançament.
L’any 2009 s’inicia una segona etapa amb la XIII Trobada de Caps dels Serveis de Medicina de tots els Hospitals de Catalunya, que tingué el suport de la Societat Catalano-Balear de Medicina Interna i d’un nou patrocinador (Boehringer Ingelheim). Dels 62 hospitals de Catalunya, 40 caps de Servei varen respondre a la convocatòria, alguns dels quals apareixen a la fotografia inferior.



La darrera Trobada de Sau ha tingut lloc el passat 27 de novembre, organitzada per Gianni Lucchetti, actual Cap de Servei del Consorci Hospitalari de Vic. Entre els diferents temes tractats ha destacat el del paper de la Medicina Interna en el maneig del malalt crònic. Vam comptar amb l’assistència de l’Albert Ledesma i en Carles Blay, responsables del Programa d’Atenció de la Cronicitat de Catalunya. La discussió va ser molt interessant.
La impressió de molts dels assistents és que el Programa de cronicitat s’està liderant fonamentalment des de l’Atenció Primària (i així ha de ser) però comptant poc amb els internistes dels nostres hospitals, molt menys del que creiem que seria necessari tenint en compte la nostra gran activitat diària amb aquests pacients.
En les causes que explicarien aquest fet hi hauria, d’una banda, factors propis dels nostres propis Serveis, però també l’oportunisme d’altres.
Hi ha recursos socio-sanitaris i professionals d’altres disciplines que ofereixen “solucions” potser més econòmiques, però que poden ser de menys qualitat i seguretat per als nostres pacients crònics que els que podem oferir-los des dels Serveis de Medicina.
En tot cas, el repte de l’atenció a la cronicitat és tan gran que no hi sobra ningú. La sostenibilitat del sistema de salut depèn en molt bona mesura de com s’enfoqui aquest tema en el futur immediat.
Es per això que els internistes hem de seguir treballant per adaptar-nos (com sempre hem fet) als nous reptes assistencials amb propostes innovadores i sostenibles que ens posicionin al lloc que ens correspon en aquesta conjuntura.
La darrera Trobada de Sau ha servit també per presentar el nou blog ALTAVEU MEDICINA INTERNA.
És essencial que els joves (i els no tan joves) internistes siguin capaços de pujar al “carro” de les noves tecnologies de la informació i comunicació (4). Només així podrem seguir fent el nostre relat, per una medicina interna de qualitat.      


Jordi Altés
Cap de la Divisió Mèdica
Hospital Plató (Barcelona)
@jaltes29

(1)  Jefes de Servicio de Medicina Interna de los Hospitales Comarcales de Cataluña. “El futuro de los servicios de medicina interna de los hospitales comarcales de Cataluña: líneas estratégicas en el contexto de cambio en la Sanidad” Med Clin (Barc) 1993; 100: 587-590.
(2)  Orta C, Marcos JM, Moner Ll y Grup de Caps de Serveis de Medicina dels Hospitals Comarcals de Catalunya. Patrones de productividad en los servicios de medicina. Med Clin (Barc) 1999; 112: 581-583.
(3)  Torres M, Capdevila JA, Armario P, Montull S y grupo de trabajo de los Servicios de Medicina Interna de los Hospitales de Cataluña. Alternativas a la hospitalización convencional en medicina interna. Med Clin (Barc) 2005; 124: 620-626.
(4)  Altés J. Papel de las tecnologías de la información y la comunicación en la medicina actual. Semin Fund Esp Reumatol 2013; 14: 31-35.

dimarts, 27 d’octubre del 2015

QUIN ALTAVEU VOLS?

Som un blog que tot just comença a caminar, i volem fer de la participació la millor eina per donar-li vida. Us preguem que contesteu una breu enquesta fent “click” al link que apareix a baix. 

Moltes gràcies.


EL REPTE (INFINIT) DE LA MEDICINA INTERNA

Som així, no hi ha manera... 

         Des de sempre els internistes ens hem preguntat pel nostre futur, pel nostre paper en el moment actual (en cada "moment actual"). Ho hem debatut a congressos, a trobades de cap de serveis, davant de les cúpules polítiques. Alguns cops amb ànim reivindicatiu, d'altres amb esperit optimista, quasi sempre amb preocupació i cert aire de victimisme.
         I ara ens ho tornem a preguntar: quin és, i quin ha de ser el nostre paper davant dels reptes de la medicina actual? 

Som així.

         La confluència de diferents agents de canvi està dibuixant un escenari radicalment diferent al tradicional en el que operava la Medicina Interna.
En primer lloc, el segle XXI ens ha portat un augment exponencial de persones afectes de patologies cròniques que ha impulsat programes específics per part de la OMS, que progressivament s'han anat plasmant en programes nacionals per a l'atenció dels pacients crònics. En segon lloc les polítiques sorgides arran de la crisi econòmica mundial, que s'han encaminat a posar en discussió la sostenibilitat de l'estat del benestar i la despesa en matèria sanitària (un dels seus pilars).
La societat que ens envolta també ha canviat. La accessibilitat i l'experiència del pacient s'han equiparat, en demanda, als resultats en salut clàssics, de manera que no és bon metge només qui sap diagnosticar i curar, si no aquell que és accessible i garanteix una bona experiència durant el periple del pacient, sigui quin sigui el resultat final.
         En aquest context "la medicina" ha començat a canviar. Si el final del segle XX ens va portar la medicina basada en l'evidència com a gran canvi conceptual en la nostra manera d'entendre i exercir la professió, el segle XXI ens planteja nous reptes. Moviments com el Right Care o Less is More, o iniciatives com Choosing Wisely o Do not Do, o per no marxar de casa, les llistes Essencial Salut, ens enfronten a noves maneres de pensar i actuar i, un cop més, la Medicina Interna es veu en l'aventura d'adaptar-se i tornar a pujar al tren (quan no tirar) del canvi.
         S'acumulen les preguntes que sorgeixen amb el nou escenari: Quin és el tipus de pacient que més es pot beneficiar de les nostres atencions? Quin paper hem de jugar en els programes d'atenció a la patologia crònica? Quin ha de ser el nostre rol a la comunitat? Hem de seguir operant únicament en l'àmbit hospitalari o hem de trencar les parets de l'hospital i interactuar en altres nivells de la sanitat? Quin és el futur de les "subespecialitats" o "superespecialitzacions" de la Medicina Interna? I així fins l'infinit...
         Tots els que formem part de la Medicina Interna a Catalunya i a les Balears, emparats per la nostra Societat Científica, tenim l'obligació d'obrir el debat. En tenim el compromís amb la nostra especialitat, pels que ens la van ensenyar a estimar i pels que volem que continuïn el camí després de nosaltres. Aquest blog neix responent al neguit de molts de nosaltres de tenir una veu en la discussió, com a altaveu del que pensem (que no ha de ser el mateix per a cada un de nosaltres), i com a lloc de trobada per a la reflexió. Ens uneix l'amor a la nostra especialitat, però sortosament vivim realitats diferents i tenim visions diferents de què vol dir, i què ha de voler dir ser internista al segle XXI. Aprofitem aquestes diferències per tal de construir una visió polièdrica del que és i ha de ser la Medicina Interna a Catalunya. Participem en el debat. 

Fem sentir la nostra veu.


Gianni Enrico Lucchetti - Consorci Hospitalari de Vic-
gelucchetti@chv.cat
@dr_lucchetti