dimarts, 27 d’octubre de 2015

QUIN ALTAVEU VOLS?

Som un blog que tot just comença a caminar, i volem fer de la participació la millor eina per donar-li vida. Us preguem que contesteu una breu enquesta fent “click” al link que apareix a baix. 

Moltes gràcies.


EL REPTE (INFINIT) DE LA MEDICINA INTERNA

Som així, no hi ha manera... 

         Des de sempre els internistes ens hem preguntat pel nostre futur, pel nostre paper en el moment actual (en cada "moment actual"). Ho hem debatut a congressos, a trobades de cap de serveis, davant de les cúpules polítiques. Alguns cops amb ànim reivindicatiu, d'altres amb esperit optimista, quasi sempre amb preocupació i cert aire de victimisme.
         I ara ens ho tornem a preguntar: quin és, i quin ha de ser el nostre paper davant dels reptes de la medicina actual? 

Som així.

         La confluència de diferents agents de canvi està dibuixant un escenari radicalment diferent al tradicional en el que operava la Medicina Interna.
En primer lloc, el segle XXI ens ha portat un augment exponencial de persones afectes de patologies cròniques que ha impulsat programes específics per part de la OMS, que progressivament s'han anat plasmant en programes nacionals per a l'atenció dels pacients crònics. En segon lloc les polítiques sorgides arran de la crisi econòmica mundial, que s'han encaminat a posar en discussió la sostenibilitat de l'estat del benestar i la despesa en matèria sanitària (un dels seus pilars).
La societat que ens envolta també ha canviat. La accessibilitat i l'experiència del pacient s'han equiparat, en demanda, als resultats en salut clàssics, de manera que no és bon metge només qui sap diagnosticar i curar, si no aquell que és accessible i garanteix una bona experiència durant el periple del pacient, sigui quin sigui el resultat final.
         En aquest context "la medicina" ha començat a canviar. Si el final del segle XX ens va portar la medicina basada en l'evidència com a gran canvi conceptual en la nostra manera d'entendre i exercir la professió, el segle XXI ens planteja nous reptes. Moviments com el Right Care o Less is More, o iniciatives com Choosing Wisely o Do not Do, o per no marxar de casa, les llistes Essencial Salut, ens enfronten a noves maneres de pensar i actuar i, un cop més, la Medicina Interna es veu en l'aventura d'adaptar-se i tornar a pujar al tren (quan no tirar) del canvi.
         S'acumulen les preguntes que sorgeixen amb el nou escenari: Quin és el tipus de pacient que més es pot beneficiar de les nostres atencions? Quin paper hem de jugar en els programes d'atenció a la patologia crònica? Quin ha de ser el nostre rol a la comunitat? Hem de seguir operant únicament en l'àmbit hospitalari o hem de trencar les parets de l'hospital i interactuar en altres nivells de la sanitat? Quin és el futur de les "subespecialitats" o "superespecialitzacions" de la Medicina Interna? I així fins l'infinit...
         Tots els que formem part de la Medicina Interna a Catalunya i a les Balears, emparats per la nostra Societat Científica, tenim l'obligació d'obrir el debat. En tenim el compromís amb la nostra especialitat, pels que ens la van ensenyar a estimar i pels que volem que continuïn el camí després de nosaltres. Aquest blog neix responent al neguit de molts de nosaltres de tenir una veu en la discussió, com a altaveu del que pensem (que no ha de ser el mateix per a cada un de nosaltres), i com a lloc de trobada per a la reflexió. Ens uneix l'amor a la nostra especialitat, però sortosament vivim realitats diferents i tenim visions diferents de què vol dir, i què ha de voler dir ser internista al segle XXI. Aprofitem aquestes diferències per tal de construir una visió polièdrica del que és i ha de ser la Medicina Interna a Catalunya. Participem en el debat. 

Fem sentir la nostra veu.


Gianni Enrico Lucchetti - Consorci Hospitalari de Vic-
gelucchetti@chv.cat
@dr_lucchetti